DOCS BARCELONA, PROGRAMAR UN DOCUMENTAL FINANÇAT PER UNA INSTITUCIÓ PÚBLICA ISRAELIANA SIGNIFICA SER CÒMPLICE DE LES SEVES POLÍTIQUES D’APARTHEID AL POBLE PALESTÍ

Tot i que Docs Barcelona té una llarga i admirable trajectòria fent arribar al públic històries transformadores i de defensa dels drets humans a través del gènere documental, enguany el festival programa un documental finançat per de la Corporació Pública de Radiodifusió israeliana (Israeli Public Broadcasting Corporation), més coneguda per la marca “Kan”, que és la radiodifusora pública d’Israel des de 2017. “Kan” gestiona nou emissores de ràdio, tres canals de televisió i un portal web multimèdia amb vídeo sota demanda. KAN emet els seus programes  als assentaments il·legals israelians tractant-los com si fossin part del territori israelià.

Per què acceptar un documental finançat per l’Estat d’Israel significa ser còmplice de les seves polítiques d’ocupació, neteja ètnica i apartheid a Palestina? En un moment en que les polítiques il·legals d’Israel estan cada cop més qüestionades per part de la comunitat internacional, les institucions sionistes inverteixen una gran quantitat de recursos econòmics, també en l’àmbit cultural, per tal de netejar la seva deteriorada imatge. Com ja va dir Limor Livnat, exministra de Cultura i Esports del govern de Netanyahu, “el cinema israelià demostra cada dia que la cultura és la millor ambaixadora de l’Estat”.

Independentment que aquesta col·laboració tingui un caràcter econòmic o merament tècnic, la implicació i suport de la Corporació Pública de Radiodifusió israeliana en el festival DocsBarcelona i en el projecte Doc del Mes, queda provada i per tant, el moviment internacional pel BDS, del qual formem part, considera són objecte de boicot cultural.

A través de la campanya internacional BDS (1) es pretén identificar, denunciar i boicotejar totes les complicitats entre institucions internacionals i l’estat sionista d’Israel. Pel sector cultural concretament, BDS compte amb la Campanya Palestina pel Boicot Acadèmic i Cultural d’Israel (PACBI, en les seves sigles en anglès), formada per desenes d’organitzacions de la societat civil palestina que insten la comunitat internacional a que apliqui un boicot a totes les institucions culturals i acadèmiques israelianes, com a contribució en la lluita contra l’ocupació, colonització i règim d’apartheid israelians. El boicot cultural és aplicable només a “un esdeveniment cultural que està total o parcialment patrocinat per un organisme israelià oficial o una institució còmplice”.

Inspirat en el magnífic exemple del boicot cultural que es va dur a terme contra el règim d’apartheid sud-africà, el boicot cultural a Israel té cada dia més força i rep un suport creixent d’artistes i personalitats internacionals lligades al sector cultural. Entre les moltes persones que ja han donat el seu suport al boicot cultural d’Israel hi ha Cassandra Wilson, Natacha Atlas, Cat Power, Jello Biafra, Lhasa, Gilles Vigneault, Roger Waters, Elvis Costello, Carlos Santana, Annie Lennox, Vanessa Paradis, Gil Scott-Heron, The Pixies i Massive Attack. A l’Estat espanyol: Obrint Pas, Maruja Torres, Juan Diego Botto, Pilar Bardem, Cesk Freixas, Los Chicos del Maíz, Leo Bassi, Pau Alabajos, Willy Toledo, entre d’altres.

Des de la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel (BDS Catalunya), demanem que el DocsBarcelona i Docs del Mes  deixin de ser partícips de l’estratègia israeliana de normalització i “blanquejament” dels crims d’Israel mitjançant la cultura.

Al 2017 ja vam fer una campanya demanant a Docs Barcelona que no projectés més pel·lícules amb financiació pública israeliana. Recordem que degut a aquella campanya, mitjans compromesos amb els drets humans com la Directa, van trencar la seva relació amb el Docs Barcelona. Estem disposades a reunir-nos per tal d’aprofunditzar amb més detall la gravetat dels fets i la importància que Docs Barcelona aïlli l’apartheid israelià. 

(1) La campanya BDS: La campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel té l’origen l’any 2005 i es tracta d’una crida de més de 170 organitzacions de la societat civil palestina cap a la societat internacional en la que es demana el boicot a Israel fins que aquest Estat: 1/ finalitzi l’ocupació i colonització de totes les terres àrabs ocupades al juny de 1967 i destrueixi el Mur, considerat il·legal pel Tribunal Internacional de Justícia; 2/ reconegui els drets fonamentals de la ciutadania àrab-palestina d’Israel a una plena igualtat; 3/ respecti, protegeixi i promogui el dret dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estableix la resolució 194 de les Nacions Unides.

La justícia espanyola s’alinea amb el Tribunal Europeu de Drets Humans i reconeix el dret al BDS com a part de la llibertat d’expressió

Gran revés als lobbies sionistes que intenten silenciar la solidaritat amb Palestina i el #BDS

Avui la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina (RESCOP), la coordinadora estatal que engloba més de 40 organitzacions que treballem per la causa palestina, celebrem que l’Audiència Provincial de València hagi arxivat el cas de #DefensemDDHH, validant així la campanya #BDS com una eina legítima d’acció política.

La setmana passada B’tselem l’organització israeliana més gran de drets humans va afirmar el que fa dècades que diuen organitzacions palestines: Israel és un estat d’apartheid. Fa més de setanta anys que el poble palestí resisteix a les pràctiques colonialistes d’Israel des de la diàspora, sota bloqueig o ocupació militar o sota polítiques discriminatòries. Un dels actes constitutius del crim d’apartheid és la persecució de les organitzacions i les persones que s’oposen a l’apartheid privant-les de drets i llibertats fonamentals.

Com més creix la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel i cada cop són més les institucions, empreses, artistes i organitzacions que decideixen no tenir vincles amb l’apartheid israelià, també creixen els atacs de l’estat israelià amb les seves aliades d’extrema dreta cap a activistes en solidaritat amb el poble palestí.

Un dels casos més flagrants d’aquests atacs ha estat el de les companyes de #DefensemDDHH on l’acusació demanava 9 anys de presó per engegar un debat públic sobre la contractació del cantant Matisyahu, defensor dels crims de guerra d’Israel, al festival europeu de reggae Rototom Sunsplash que va tenir lloc a Benicassim l’any 2015. És clar que a través de la criminalització pretenen silenciar la solidaritat amb el poble palestí. Però no ho han aconseguit. I no ho aconseguiran.

L’arxivament del cas #DefensemDDHH representa un pas molt important en contra de l’intent  de l’estat d’Israel de criminalitzar a totes aquelles persones i entitats solidàries amb Palestina que denuncien les polítiques israelianes i el sistema d’apartheid. Israel molt perillosament manipula l’antisemitisme per intentar desactivar les crítiques al seu sistema d’apartheid, fent-ho així més difícil identificar el vertader antisemitisme. Al juny d’aquest mateix any el Tribunal Europeu de Drets Humans ja va reconèixer el dret al boicot com a part de la llibertat d’expressió: “El boicot es ante todo una forma de expresar opiniones de protesta. La convocatoria de boicot, que tiene como objetivo comunicar estos puntos de vista al tiempo que pide acciones específicas relacionadas con ellos, se encuentra, por tanto, en principio bajo la protección del artículo 10 de la Convención”.

La sentència també afirma que “incitar a tratar de manera diferente no equivale necesariamente a incitar a la discriminación”. No podem normalitzar les relacions amb l’apartheid i la discriminació israeliana com si no passés res. Exigir la rendició de comptes per crims de guerra i lesa humanitat no és discriminar, és una obligació moral i legal. 

També és una victòria pels moviments antirepressius que lluiten contra criminalitzacions injustes a tot l’estat.

Des del 2016 quan es va interposar la querella hem passat anys de patiment, dolor i cansament. En primera pell les encausades han arrossegat les preocupacions de qui pot entrar a presó, perdre la custòdia de filles, ser denegades de permisos de treball… 

Les encausades afirmen que “Tot i el desgast, hem trobat força en la col·lectivitat. Inspirant-nos en les palestines no ens hem rendit. Hem estat les mateixes encausades junt amb les seves advocades que hem liderat la campanya. Al nostre voltant han estat els col·lectius de BDS de tot l’estat espanyol i moltes altres organitzacions i moviments en solidaritat amb els drets humans i en contra la repressió. Juntes, un cop més, hem desmuntat la hipocresia de l’estat d’Israel; hem evidenciat com Israel intenta utilitzar processos  judicials i els drets humans per defensar l’apartheid.”

Finalment la justícia s’ha fet valdre i s’ha arxivat la causa donant la raó als activistes de BDS País Valencià i BDS Catalunya que fer ús del BDS per lluitar pels drets del poble Palestí és legítim. Avui ho celebrem i ens omplim de força i determinació per continuar lluitant. És en aquest marc que volem aprofitar per reconèixer la força del moviment palestí de Boicot, Desinversions i Sancions i el llegat del qual sorgeix aquesta campanya, basada en aquelles experiències de lluita arreu del món contra el colonialisme, el racisme i els diferents sistema d’opressió sobre els pobles. Seguim i seguirem treballant pels drets del poble palestí fins que hi hagi justícia, llibertat i equitat per a totes.

Avui, però, celebrem i agafem aire. La lluita continua.

La Generalitat de Catalunya ignora el dret internacional menystenint els drets del poble palestí


Hem estat coneixedores d’un projecte amb fons europeu, anunciat al web de la Generalitat de Catalunya, que busca fomentar la Unió Europea a l’estat d’Israel. La licitació està oberta fins al 10 de setembre i compta amb un pressupost de 950.000€.

L’anunci destaca varis objectius del projecte, entre els quals hi ha el d’implementar una campanya de comunicació digital per a joves a Israel, marcar el dia d’Europa produint esdeveniment culturals a alguna ciutat israeliana per celebrar les cultures europees i les relacions UE-Israel, i organitzar jornades d’informació per a autoritats locals israelianes sobre els programes de la UE.

Acompanyant aquest text, la Generalitat ha escollit una foto de Jerusalem com si representés l’estat d’Israel.


Aquest projecte no és només altament preocupant perquè, un cop més, la Generalitat busca promoure un estat d’apartheid, el qual hauria de ser aïllat fins a que respecti els drets del poble palestí en comptes de ser premiat; sinó perquè queda clar que la Generalitat desconeix, o ignora, no només el dret internacional, sinó el propi posicionament de la Unió Europea (la qual finança aquest projecte) sobre l’estat d’Israel, la seva ocupació il·legal sobre el poble palestí i la situació de la ciutat de Jerusalem.

La Unió Europea, de la mateixa manera que les Nacions Unides, no reconeix la sobirania d’Israel sobre Jerusalem, estableix que Jerusalem Est està ocupada i demana que es posi fi a la ocupació de Cisjordània, Jerusalem Est i als Alts del Golan.

Perquè llavors la Generalitat de Catalunya, en contra de tot consens internacional, i aliant-se amb les polítiques de Trump, escull mostrar territori ocupat com a representació de l’estat d’Israel?

No és la primera vegada que la Generalitat de Catalunya es nega a informar correctament de les greus violacions de dret internacional per part d’Israel. ACCIÓ – Agència per la Competitivitat de l’Empresa– organisme que depèn del govern de la Generalitat de Catalunya, tot i les  greus vulneracions dels drets humans i el dret internacional ja esmentades, segueix considerant a Israel com una regió estratègica i promocionant les relacions comercials amb aquest estat. ACCIÓ tampoc menciona la ocupació d’Israel reconeguda pel dret internacional. D’aquesta manera, la institució està faltant al compliment de la deguda diligència i coadjuvant a una situació de vulneració permanent de drets humans. D’una banda, perquè l’acció empresarial promoguda sobre territoris ocupats implica en si mateixa una violació al dret internacional i afecta a les poblacions que es troben allí. D’altra banda, convida a les empreses catalanes a invertir a un territori on es produeixen violacions als drets humans i, en conseqüència, també estarien incomplint la deguda diligència.

L’estat d’Israel només pot mantenir el seu règim d’apartheid i impunitat gràcies al suport internacional de governs i empreses.

Ens seguim preguntant perquè la Generalitat de Catalunya segueix promovent informació errònia de l’estat d’Israel. Perquè busca estrènyer vincles diplomàtics i comercials amb un dels estats del món més sancionats per Nacions Unides per vulnerar els drets humans. Un estat que porta més de 70 anys desobeint de manera sistemàtica les resolucions d’aquest organisme internacional, que li demanen acabar amb el seu règim d’ocupació, segregració i d’apartheid contra el poble palestí.

Organitzacions acadèmiques i científiques palestines fan una crida a trencar els vincles relacionats amb un Workshop patrocinat per AnyVision

Des de Palestina insten als acadèmics i institucions internacionals a no col·laborar amb el workshop organitzat amb l’empresa israeliana de tecnologia de reconeixement facial implicada directament en crims de l’estat d’Israel contra palestina el poble palestí.

Nosaltres, les organitzacions acadèmiques, científiques i de recerca palestines sota signants, fem una crida als acadèmics i a les institucions acadèmiques internacionals a abstenir-se de participar o donar suport al workshop Fair Face Recognition and Analysis i al repte Looking at People Fair Face Recognition que tindran lloc durant la 2020 European Conference on Computer Vision

El workshop, que es durà a terme de manera virtual el 28 d’agost, i el repte, estan organitzats conjuntament amb AnyVision, una empresa israeliana de tecnologia de reconeixement facial directament involucrada en els crims d’Israel contra el poble palestí.

AnyVision treballa de la mà de l’exèrcit israelià, proporcionant tecnologia per espiar i vigilar als palestins i palestines que fa dècades que viuen sota l’ocupació militar i l’opressiu règim d’apartheid israelià.

AnyVision proporciona la seva tecnologia de reconeixement facial als punts de control militar (checkpoints) israelians situats en territori palestí ocupat. La xarxa israeliana de checkpoints militars nega als i les palestines el dret a la llibertat de circulació, separa les ciutats i pobles palestins, i serveixen per supervisar, vigilar i recopilar dades sobre els palestins i les palestines.

AnyVision manté també càmeres de vigilància per a l’exèrcit israelià a l’interior de l’ocupada Cisjordània. La tecnologia d’AnyVision s’utilitza per espiar al poble palestí i permet la localització il·legal d’objectius civils palestins per part de l’exèrcit d’Israel. AnyVision, una empresa dirigida per veterans de l’exèrcit i el servei d’intel·ligència israelians, comercialitza la seva tecnologia com a provada en combat sobre el poble palestí.

El passat mes de març, Microsoft va anunciar que retiraria la seva inversió d’Anyvision, després que uns informes d’investigació posessin en dubte la seva inversió a la companyia i que tingués lloc una campanya global dirigida per Jewish Voice for Peace als Estats Units i una àmplia coalició d’organitzacions de drets humans i llibertats civils.

Les crides públiques per a una prohibició integral de la tecnologia de reconeixement facial estan augmentant degut a la invasivitat inherent de la tecnologia, el seu ús per part de la policia i les forces militars per a la vigilància estil dragnet, la realització de perfils racials i localització d’activistes, i el seu impacte desproporcionat en  comunitats racialitzades.

Grans empreses, incloent IBM, Amazon i Microsoft, s’han fet enrere d’aquesta tecnologia per tots aquests motius.

El workshop patrocinat per Anyvision pretén examinar “el biaix en les anàlisis i metodologies de mitigació” per crear “un reconeixement facial i un sistema d’anàlisi més acurat.”

Estem alarmats veient universitats europees, incloent la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya, així com acadèmics i acadèmiques internacionals implicades en un workshop clarament adreçat a rehabilitar la imatge d’AnyVision, així com de la tecnologia de reconeixement facial en general.

Com a acadèmics, científics i investigadors de Palestina forçats a lluitar contra l’opressió israeliana diàriament, demanem:

  • que la European Conference on Computer Vision ECCV’20 no aculli el workshop Fair Face Recognition and Analysis;
  • que la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya retirin el seu suport del workshop Fair Face Recognition and Analysis;
  • que els conferenciants convidats retirin la seva participació d’aquest workshop;
  • que els acadèmics internacionals s’abstinguin de participar en el Fair Face Recognition and Analysis workshop i en el repte relacionat Looking at People Fair Face Recognition patrocinat per AnyVision.

Reiterem la crida de la societat civil palestina a tallar tots els vincles amb AnyVision.

Firmat:

Federació Palestina de Sindicats de Professors i Empleats (PFUUPE), representant a més de 6000 empleats universitaris de 13 institucions d’educació superior en els territoris palestins ocupats.

Acadèmia Palestina de Ciència i Tecnologia (PalAST), una institució nacional que serveix de paraigua de diversos projectes i innovacions dirigits a l’avanç de la ciència, la tecnologia i la innovació a Palestina, incloent:

  • Societat Palestina de Matemàtica
  • Societat Palestina de Física (PPS)
  • Societat Palestina de Química
  • Societat Palestina de Biologia
  • Societat Palestina de Producció i Protecció Vegetal

Centre Bisan per a la Recerca i el Desenvolupament, una organització progressista de recerca i desenvolupament de la societat civil Palestina que produeix coneixement i recerca crítics sobre temes estratègics i emergents relacionats amb el desenvolupament a Palestina.