CATALUNYA HA DE SEGUIR UN MODEL RACISTA D’APARTHEID COM ISRAEL?

Altre cop ens arriben imatges esfereïdores d’avions israelians bombardejant Palestina. Ens tornen a recordar l’operació “Plom Fos” de 2008-2009, en la qual l’exèrcit israelià va assassinar 1.400 persones i va deixar el territori palestí de la ja bloquejada Franja de Gaza en una situació de total crisi humanitària.

Mentrestant, al principat de Catalunya, tres dels partits polítics que es presenten a les eleccions al Parlament i que invoquen a la creació d’un futur Estat català mostren simpatia i referència vers l’Estat d’Israel:

 

Artur Mas, candidat de Convergència i Unió, en un viatge a Estats Units, declara: “Amb una visió més gran que l’estrictament europea, tinc ganes d’associar Catalunya, com a mínim, amb Massachusetts i Israel”(20/06/2012).

 

Oriol Junqueras, candidat d’ERC, es reuneix amb Oren Bar-El, Ministre conseller d’assumptes polítics de l’ambaixada d’Israel a l’Estat espanyol, amb qui segons el diari Nació Digital manté una trobada “intensa” i “positiva” (26/04/2012).

 

Alfons López Tena, candidat de Solidaritat per la Independència, en una entrevista al diari israelià Haaretz, declara: “A títol personal, jo sóc proisrael i prosionista. […] Almenys la meitat dels membres del meu partit són de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel. Israel és un estat democràtic i nosaltres recolzem totes les passes que ha de fer per poder sobreviure. No tenim la intenció de criticar el Govern d’Israel. Busquem la cooperació amb Israel i esperem que Israel recolzi el moviment per la independència de Catalunya. És clar que la Catalunya independent serà un amic molt estret d’Israel. D’això no hi ha cap dubte” (28/09/2012).

 

I els grans partits garants de la unitat de l’Estat espanyol tampoc defugen de la defensa de l’estat sionista:

 

Durant el passat govern del PSOE, tot i que l’ex-president Rodríguez Zapatero llançava alguna tímida i estèril condemna contra els atacs militars d’Israel, el negoci d’armes entre l’Estat espanyol i Israel va augmentar, arribant a vendre armes a Israel per un valor d’un milió set-cents mil euros en el primer semestre de 2008 (l’anterior a la operació militar “Plom fos”).

 

El també ex-president del govern espanyol, membre del PP i de l’aparell ideològic de la dreta espanyola FAES, José María Aznar, en un article publicat al diari The Times assegura que “Israel és el millor aliat que té occident en una regió turbulenta” (16/06/2010).

 

 

ISRAEL ÉS OCUPACIÓ MILITAR I APARTHEID

 

Israel és un estat instaurat oficialment el 1948 en territori palestí a partir de l’expulsió de centenars de milers d’habitants dels seus pobles i de les seves llars. Fidel a la ideologia sionista, Israel aspira a normalitzar-se com un estat ètnicament pur, on només la població jueva té dret a establir-s’hi i a viure-hi de ple dret.

 

Des d’aleshores ha ocupat militarment el territori palestí i parts del territori de Síria, el Líban i Egipte. Aquests territoris han estat esquarterats i s’han omplert de colònies israelianes, mentre que dins del propi Estat israelià s’hi ha establert unes pautes polítiques, jurídiques i socials d’apartheid.

 

La vida de les palestines sota els territoris ocupats és de total submissió a un exèrcit ocupant, que controla la mobilitat, l’accés a l’aigua i a la terra, la construcció d’habitatges, l’activitat econòmica… i que reprimeix amb duresa tota expressió de resistència. Mentre que la vida dins de l’Estat d’Israel és guiada per un model de segregació social fonamentat en aspectes ètnics i econòmics, consolidat per un sentit militarista del caràcter nacional israelià.

 

A nivell internacional Israel s’ha caracteritzat per ser un sinònim de guerra. Ha protagonitzat i fomentat múltiples intervencions militars a l’Orient Mitjà, des de les seves pròpies incursions al Líban fins a la invasió estatunidenca a l’Iraq. I actualment amenaça amb un atac contra l’Iran. Ha orientat una gran part de la seva acadèmia i de la seva indústria a l’activitat i el negoci militar, convertint els territoris ocupats palestins en un gran laboratori de guerra on es posen a prova les últimes innovacions en armament i en control social, les quals després són aplicades en conflictes armats, repressió de manifestacions, presons i controls fronterers arreu del món. També s’ha destacat per un servei d’espionatge, el Mossad, que ha operat i violat la sobirania de diferents països, i a través d’aquest i d’un conjunt de mercenaris sorgits de les files de l’exèrcit, Israel també s’ha convertit en un referent internacional del terrorisme d’estat, assessorant i entrenant a grups militars i paramilitars com els que han sembrat de morts i de terror el continent llatinoamericà en les últimes dècades.

 

Clar que Israel, com no es cansen de denunciar alguns dels altaveus mediàtics catalans com la tertuliana/opinòloga Pilar Rahola o el deshistoriador Joan B. Culla, també és potència capdavantera en àmbits com les noves tecnologies, la gestió de l’aigua i l’agricultura, la farmacèutica o en la indústria dels diamants. I Europa n’és el seu primer soci comercial, absorbint la major part de les exportacions.

 

Ara bé, la majoria de les indústries i explotacions agrícoles es troben en territori palestí ocupat, cosa que els permet incomplir la pròpia legislació israeliana en matèria de dret laboral i mediambiental. A la vegada, tal com denúncia la organització d’investigació Who Profits, la població palestina és víctima del sistema d’apartheid en l’accés a medicaments i en la destrucció de la seva pròpia indústria local.

 

Sobre el miracle de “convertir terres àrides en riques terres de cultiu” no es pot amagar que Israel ha espoliat els recursos hídrics (rius i aqüífers) del territori palestí, omplint de piscines i jardins les colònies israelianes i de tanques i balles les fonts d’aigua privades d’accés a la població palestina.

 

Mentre que tant la indústria dels diamants com la de les noves tecnologies no poden separar-se de l’àmbit bèl·lic, relacionant les “pedres precioses” amb les guerres dels “diamants de sang” de l’Àfrica i la innovació tecnològica amb el desenvolupament de nous aparells militars com els drons (vaixells, avions i carros de vigilància i de combat no tripulats que converteixen la guerra en una mena de macabre videojoc).

 

 

L’ÚNIC VOT O L’ABSTENCIÓ ACTIVA HA DE TENIR LA MARCA DE ‘BOICOT A ISRAEL’

 

Si volem construir un país que no tingui la seva política i la seva economia tacada de sang, hem de rebutjar clarament i sense embuts el model israelià d’ocupació militar i societat de l’apartheid.

 

La millor manera de fer-ho és recolzar la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’Estat d’Israel. Una campanya engegada l’any 2005 a través d’una crida de la societat palestina inspirada en la lluita contra l’apartheid sud-africà, concebuda com una estratègia de pressió fins que Israel finalitzi l’ocupació i colonització de totes les terres àrabs, desmantelli el Mur de l’apartheid, reconegui el dret inalienable a la igualtat de la població palestina amb ciutadania israeliana i garanteixi el dret de retorn de la població palestina refugiada.

 

El BDS pretén trencar amb la voluntat normalitzadora de la ocupació militar i l’apartheid israelià, obrint el boicot als àmbits de l’economia, l’acadèmia, la cultura i l’esport, fomentant les desinversions d’empreses i d’estats i buscant una veritable sanció de les instàncies internacionals.

 

Però el boicot a Israel va molt més enllà de la pròpia solidaritat amb el poble palestí, és una eina per aturar l’exportació d’aquest model israelià d’ocupació militar, segregació ètnica i econòmica, guerra, repressió i control social.

 

Ens ha de servir per no convertir-nos en còmplices comercials de la barbàrie, perquè la nostra societat no es transformi en cada cop més discriminatòria, perquè el malson d’Orwell d’una societat filmada i controlada no s’acabi fent realitat, perquè no s’aixequin més murs que separin pobles i amaguin pobresa, perquè l’art de la tortura i la intervenció militar urbana no es continuï desenvolupant fins arribar a casa nostra o a qualsevol altre indret, perquè ningú que passi set hagi de contemplar el paisatge d’una piscina des de l’altra banda d’una balla amb sensors d’alta tecnologia.

 

Per Palestina, pels Països Catalans i pel conjunt de la humanitat, lluitem, cridem, manifestem-nos, escrivim, cantem i votem pel boicot a Israel.